Anna Grimal: "Ara prioritzo pintar, que és el que realment m’identifica"

L’artista empordanesa Anna Grimal ha exposat al Museu del Suro una mostra inspirada en llegendes marines i elements naturals del territori. Amb un estil que evoluciona cap a tècniques més lliures, reflexiona sobre el procés creatiu, la maternitat i la necessitat de prioritzar allò que realment l’identifica: la pintura. Prepara nous projectes per als pròxims mesos.

L’artista empordanesa Anna Grimal ha deixat empremta amb la seva exposició “Blau Salat” al Museu del Suro. Una mostra que, tot i haver finalitzat, ha estat una fita important dins el seu recorregut creatiu: “Em feia una mica de por presentar-la perquè era molt diferent del que el públic estava acostumat”, admet.

Coneguda pel seu estil digital i muralista, amb colors suaus i formes netes, Grimal va apostar per una obra més lliure i matèrica per adaptar-se a les dimensions del museu: “L'espai demanava obres grans i amb una altra tècnica”. Tot i això, la seva essència no s’ha perdut: “Tothom deia que seguia sent molt jo”.

El projecte va néixer després de llegir llibres com els de Joan Prats i Miquel Martí, centrats en llegendes de la Costa Brava. D’aquest procés de documentació van sorgir idees com els “moneders de sirena” (bosses d’ous de tauró o de mantes), amulets marins i la posidònia. Cada quadre de l’exposició estava inspirat en una d’aquestes històries, i es completava amb un mood board d’idees i referents visuals.

La mostra constava de 14 obres quadrades i 2 murals. “Els meus preferits no s’han venut”, explica entre rialles. Una de les peces destacades era una sirena amb dues cues; una altra, amb tres peixos, es basava en la llegenda de la gola del riu Ter. Però la que va tenir més èxit va ser la que il·lustrava la portada de l’exposició: la història del pastor i la sirena.

Grimal té clar que vol moure aquesta exposició i continuar mostrant-la en altres espais: “Els he presentat a un concurs a Girona i estic buscant llocs com la Casa Irla de Sant Feliu de Guíxols”. Anima a qui tingui un espai o estigui interessat a contactar-la a través de la seva web (nagrimal.com) o per xarxes socials.

Tot i reconèixer la seva importància, l’artista admet que les xarxes “estan molt massificades” i que invertir-hi temps se li fa difícil: “He estat mare fa un any i mig i no puc dedicar-hi tantes hores”. Prefereix centrar-se en pintar, que és la seva passió principal: “He de prioritzar. Si vull pintar ceràmica, la faig amb un artesà”.

El seu procés creatiu comença sovint de manera intuïtiva, amb el que anomena dibuix automàtic. Quan cal desenvolupar un projecte concret, es documenta a fons, busca referents i escolta les necessitats dels clients. “El més important és sempre dibuixar a mà”, afirma.

Tot i la feina, Anna Grimal té moltes idees en ment. Al juliol preveu una nova exposició a Begur, i tot apunta que el tema escollit seran les banyistes, un motiu que ja ha treballat anteriorment. També té en ment una sèrie de flors, però reconeix que el rumb pot canviar en qualsevol moment. “Cada època et demana una cosa diferent”, conclou, convençuda que l’evolució artística passa per escoltar-se a una mateixa i saber prioritzar.