Arnau Sargatal: "Volem implicar de manera directa a la població en la conservació del territori"
El projecte NaturaBegur, liderat per l’Associació Biosfera, impulsa accions per conservar la biodiversitat a les muntanyes de Begur fins al 2027. Inclou recerca, eliminació d’espècies invasores, educació ambiental i participació ciutadana. També promou jardins sostenibles i un observatori de ciència ciutadana per implicar la població en la protecció del medi natural.
El projecte NaturaBegur, liderat per l’Associació Biosfera, ha posat en marxa un programa integral per reforçar la conservació de la biodiversitat a l’espai d’interès natural de les muntanyes de Begur, un entorn d’alt valor ecològic però també especialment vulnerable en aquesta zona de la Costa Brava. El coordinador del projecte, Arnau Sargatal, n’ha explicat els principals detalls en una entrevista a Ràdio Begur.
La iniciativa neix d’un fons de patrimoni natural impulsat per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de millorar la gestió d’espais naturals protegits que, a diferència dels parcs naturals, no disposen d’un òrgan gestor propi. “A Catalunya hi ha molts espais naturals protegits que no tenen una estructura de gestió com la que pot tenir un parc natural. Aquest projecte permet que durant uns anys una entitat s’encarregui de coordinar accions de conservació”, explica Sargatal.
El programa va començar a la tardor de 2024 i s’allargarà fins al juliol de 2027. Una de les primeres accions ha estat la creació d’una taula de governança amb els quatre municipis implicats en l’espai natural: Begur, Regencós, Pals i Palafrugell. En aquest espai de coordinació hi participen representants dels ajuntaments, tècnics de la Generalitat i l’Associació Biosfera com a entitat gestora.
El projecte inclou deu actuacions estratègiques, dividides entre l’àmbit terrestre i el marí. Entre les principals accions a terra hi ha la recerca i la cartografia de les espècies exòtiques invasores, un dels problemes més importants detectats a la zona. “Hem identificat i cartografiat les plantes invasores que hi ha a l’espai natural i estem treballant per retirar-les”, explica el coordinador. Moltes d’aquestes espècies, afegeix, provenen històricament de jardins ornamentals vinculats a la tradició dels indians.
La iniciativa també posa un fort èmfasi en la sensibilització ambiental, especialment entre els més joves. El projecte organitza tallers educatius a les escoles sobre biodiversitat i sobre la importància de la posidònia al medi marí. En alguns casos, els mateixos alumnes participen en jornades d’eliminació de plantes invasores. “És molt important conscienciar la generació jove. Sovint són ells els que després fan reflexionar les famílies sobre aquestes qüestions”, destaca Sargatal.
Una altra línia de treball és la implicació directa de la població. L’equip del projecte està realitzant visites porta a porta a habitatges amb jardí i reunions amb professionals de la jardineria per fomentar alternatives més sostenibles. A través d’una guia de bones pràctiques, es promou la substitució d’espècies invasores per plantes autòctones i la creació de jardins mediterranis més adaptats al territori.
El projecte també ha posat en marxa un observatori de ciència ciutadana a través de la plataforma MINKA. Aquesta eina permet que qualsevol persona pugui registrar observacions de fauna, flora o incidències ambientals simplement fent una fotografia. Les dades queden recollides en un mapa col·laboratiu que ajuda a millorar el coneixement del territori. “És una manera molt directa d’implicar la ciutadania en la conservació”, explica el coordinador.
De cara al futur, Sargatal subratlla que el projecte també vol abordar reptes més amplis, com la fragmentació dels espais naturals. La connectivitat ecològica entre diferents zones protegides és clau perquè les espècies puguin desplaçar-se sense trobar grans barreres. “L’objectiu és que la fauna pugui moure’s amb més facilitat i reduir riscos com els atropellaments”, afirma.
Tot i que el programa té una durada prevista fins al 2027, els responsables del projecte esperen poder donar continuïtat a les accions si es troben noves fonts de finançament. Mentrestant, NaturaBegur continua treballant per preservar un patrimoni natural que, segons Sargatal, “encara conserva petits relictes de natura extraordinària que cal protegir”.
