Joan Loureiro ha dedicat bona part de la seva vida a l’esport, especialment al bàsquet i a la formació de joves. Aquesta llarga trajectòria ha estat reconeguda aquest 2026 amb una de les Medalles de l’Esport de les comarques gironines, una distinció que assegura que va rebre amb sorpresa.

“No m’ho esperava absolutament gens”, explica. Loureiro coneixia el funcionament d’aquests reconeixements perquè, en altres ocasions, havia participat en processos per proposar altres persones. Precisament per això, sempre havia associat les medalles a persones que havien tingut una gran capacitat per mobilitzar gent al voltant de l’activitat esportiva.

El reconeixement posa en valor una trajectòria que va començar molt aviat i que, malgrat el pas dels anys i la seva etapa política, continua plenament vinculada a l’esport.

Una vocació que va començar durant l’adolescència

Loureiro recorda que va començar a practicar esport de ben petit, però molt aviat també es va interessar per l’altra banda de la pista. Amb només 15 anys ja ajudava entrenadors, feia de delegat i col·laborava en la gestió dels equips. Als 17 anys va obtenir la seva primera fitxa de monitor.

Aquella vocació va acabar determinant també el seu futur professional. Inicialment estudiava Periodisme, però va decidir deixar aquests estudis per formar-se en educació física i orientar la seva carrera professional cap al món de l’esport.

Una de les seves etapes més significatives va ser a Granollers. Allà va coincidir amb Josep Bach, exjugador d’alt nivell, a qui Loureiro considera un dels seus mestres. Bach va impulsar el treball amb l’esport de base i va contribuir decisivament a la seva manera d’entendre la formació esportiva.

D’aquella època també conserva records com la participació en un Campionat d’Espanya, una experiència important tant esportivament com per tot el que va representar per a l’equip i l’entitat.

“Formar part d’un equip és una microsocietat”

Un dels aspectes que més destaca Loureiro és la funció educativa de l’esport. Per a l’exalcalde de Begur, formar part d’un equip va molt més enllà de competir o aprendre una disciplina.

“Formar part d’un equip és una microsocietat”, explica. Els infants hi han d’aprendre a conviure, gestionar conflictes, entendre les necessitats dels companys i transformar els objectius individuals en objectius col·lectius.

Per això considera que l’esport és “una escola de valors”, on es treballen conceptes com l’esforç, la constància, el treball i el compromís amb el grup.

Loureiro també constata que la realitat dels infants i les famílies ha canviat molt amb els anys. Recorda que abans les opcions d’oci eren molt més limitades i que jugar un partit durant el cap de setmana podia ser un dels grans moments de la setmana. Actualment, en canvi, els joves disposen de moltes més alternatives, amb una presència molt important de les pantalles i les xarxes socials.

De l’esport d’elit a la promoció esportiva

Un dels moments decisius de la seva trajectòria va arribar quan va haver d’escollir entre continuar vinculat a un club d’elit com el Granollers o acceptar una proposta per treballar en la promoció esportiva al Baix Empordà.

Finalment va optar per aquesta segona via, treballant com a tècnic vinculat al Consell Esportiu del Baix Empordà i al Patronat d’Esports de la Bisbal.

Aquella decisió li va permetre descobrir, segons explica, “un altre món dintre de l’esport”, més enllà de la competició d’alt nivell. Va començar a treballar amb escoles, monitors i infants que participaven en activitats com els crosos escolars i altres disciplines.

Amb el pas dels anys, una de les seves grans satisfaccions ha estat retrobar-se amb alguns d’aquells nens, ara ja adults i pares de família, i comprovar que continuen vinculats a l’activitat esportiva i que fins i tot hi porten els seus fills.

Una vinculació que continua

La seva etapa política va suposar pràcticament l’únic parèntesi en la seva trajectòria com a entrenador. Les responsabilitats com a regidor i posteriorment com a alcalde de Begur li impedien compaginar les dues activitats.

Ara, ja retirat de la política, ha reprès plenament aquesta vinculació. Continua col·laborant amb el Bàsquet Palafrugell, on treballa amb equips de minibàsquet i també ajuda en tasques de coordinació d’entrenadors i organització.

Loureiro assegura que disposa de temps i voluntat per continuar ajudant en qualsevol iniciativa destinada a fomentar l’esport i, especialment, el bàsquet.

En acabar l’entrevista, també ha volgut agrair el suport de totes les persones i entitats que han impulsat la seva candidatura a les Medalles de l’Esport. Ha mencionat especialment el Consell Esportiu, l’Ajuntament de Begur, la Federació de Bàsquet i el club de Palafrugell.

Una distinció que reconeix dècades dedicades no només als resultats esportius, sinó sobretot a formar persones i a consolidar l’esport de base a les comarques gironines.