Joan Rovira: "Amb aquesta gira d'aniversari dels 10 anys del primer disc estic recuperant temes que feia temps que no interpretava"
Joan Rovira actuarà aquest dissabte 23 d’agost a la plaça Esteve i Cruanyes de Begur dins el Festival Cruïlla d’Ultramar. El cantautor celebra 10 anys del seu primer disc amb una gira especial i reflexiona sobre el procés creatiu, la seva trajectòria i l’experiència com a músic de carrer, que considera una gran escola.
Aquest dissabte 23 d’agost, Begur rebrà per primera vegada el cantautor ebrenc Joan Rovira, en el marc del Festival Cruïlla d’Ultramar. L’artista oferirà un concert a la plaça Esteve i Cruanyes a les 8 del vespre, dins la seva gira de celebració dels 10 anys del seu primer disc, Peix Sense Espina.
Rovira es presenta a Begur amb una proposta propera, emocional i festiva. El concert combinarà temes íntims i reflexius amb ritmes llatins que conviden a ballar. “És un concert molt terrenal, amb cançons que parlen de la vida, dels amics i de la família”, explica l’artista, que estarà acompanyat de bateria i altres músics.
Amb quatre discos publicats, Rovira s’ha mogut sempre entre diferents estils, des del pop d’autor fins a sons més llatins o electrònics. “Mai m’he encasillat. Quan produeixo una cançó penso quin vestit li poso: si demana un toc íntim o més festiu”, diu. Aquesta llibertat artística prové, en part, del seu bagatge formatiu, on va estudiar saxo i va explorar gèneres com el funky o el country.
El seu primer disc va néixer a París, durant tres estius com a músic de carrer: “Tocar al carrer et fa aprendre a crear un escenari on no n’hi ha, a connectar amb gent que només passava i aconseguir que es quedin”. Aquestes vivències de solitud i nostàlgia van inspirar cançons sobre l’amor, la família o la terra.
Sobre com crea, Rovira confessa: “Normalment començo amb una melodia improvisada i després hi poso la lletra. Hi ha cançons que faig en dos dies i d’altres que em porten mesos. Depèn de l’estat d’ànim i de trobar un moment de calma.” A més, moltes cançons s’inspiren en vivències personals o en històries d’altres.
Actualment ja treballa en un cinquè disc: “Tinc dues cançons fetes, però encara queda molta feina. Em motiva renovar el repertori, perquè cantar sempre el mateix és com posar-se cada dia la mateixa samarreta”. Tot i viure al camp, on troba certa calma, reconeix que mantenir una disciplina creativa no és fàcil.
El concert de Begur és l’únic programat aquest estiu al Baix Empordà: “Els qui no vinguin dissabte ho tindran difícil per tornar-me a veure per la zona”, avisa. I fa una crida als programadors i programadores perquè descobreixin la seva música.
