Joaquim Rabaseda: "El paisatge de Begur li va servir a Garreta per inspirar-se en una de les seves obres"
Aquest divendres 26 de setembre, Begur acollirà una nova sessió del cicle "Converses a la rebotiga de Juli Garreta", amb una taula rodona sobre l’estada del compositor al municipi l’any 1907.
Aquest divendres 26 de setembre a les 19 h, el Cinema Casino Espai Cultural de Begur acollirà una nova taula rodona del cicle "Converses a la rebotiga de Juli Garreta", un conjunt d’activitats emmarcades dins l’Any Garreta. La sessió es centrarà en l’estada del compositor a Begur l’any 1907 i en com aquell paisatge el va influir profundament.
Els ponents d’aquesta trobada seran els descendents de Salvador Raurich, que aportaran documents personals; Joaquim Maria Puigvert, expert en història i estiuetge; una investigadora especialitzada en Begur i l’Estartit; i Rosa Maria Gil, que ha estudiat la família Carreras.
Segons explica Joaquim Rabaseda, fa un any i mig es va localitzar una postal que Juli Garreta va enviar al seu pare des de Begur. Aquella estada, aparentment anecdòtica, acabaria esdevenint una font d’inspiració crucial. Quinze anys després, Garreta componia una de les seves obres simfòniques més ambicioses: Les Illes Medes, estrenada el 1923 sota la direcció de Pau Casals.
"Garreta treballava molt amb la memòria", diu Rabaseda. "S’inspirava en excursions, en paisatges viscuts... i convertia aquelles impressions en música". El cas de Les Illes Medes n’és un exemple: el record d’una posta de sol vermellosa sobre el mar, observada des de la platja de Begur, va ser l’origen d’aquesta composició de gairebé 20 minuts.
A principis del segle XX, Begur era encara un espai força salvatge en la seva zona costanera. Els primers estiuejants —generalment famílies benestants de Barcelona o Girona— començaven a descobrir aquest entorn. Garreta va ser-hi convidat per una d’aquestes famílies i va conèixer el territori des del mar, en excursions amb barca.
Aquest contacte directe amb el paisatge va influir moltes altres peces seves: Giberola, La Sardana de les Gavarres, Juny, entre d’altres. La seva obra reflecteix una mirada contemplativa, estètica i emocional del territori, allunyada de la visió més quotidiana i laboral del món pesquer.
Garreta s’emmarca dins una època que buscava consolidar un art musical català, amb dues tendències: la vinculació amb la música tradicional i la construcció d’un llenguatge musical propi a partir del territori. Ell opta per la segona via, tot mantenint un diàleg amb influències wagnerianes que atorguen a l’orquestra un caràcter narratiu.
El cicle de converses que inclou aquesta sessió forma part dels actes de commemoració del 150è aniversari del naixement i el centenari de la mort de Juli Garreta. L’Any Garreta ha tingut com a eixos principals apropar la seva figura a infants i joves, a través de llibres, espectacles i enregistraments.
Alhora, s’ha volgut crear espais de reflexió per part d’experts. Les "Converses a la rebotiga" inclouen 12 taules rodones amb 45 ponents especialitzats que aporten mirades diverses sobre l’obra, el context i el llegat del compositor.
L’Any Garreta culminarà el 2 de desembre a Sant Feliu de Guíxols amb un acte institucional i divulgatiu. També es preveu un enregistrament sonor d’obres inèdites del compositor, que veurà la llum pròximament.
