Jofre Bardagí: “Em commou molt fer aquest concert”
Jofre Bardagí actua aquest dimecres 19 d’agost al Festival de la Cruïlla d’Ultramar de Begur amb un projecte molt personal dedicat a Joan Manuel Serrat i al seu pare, Josep Maria Bardagí. L’artista presenta en directe un repertori que l’acompanya des de petit i que converteix en un homenatge carregat de records, vincles familiars i emoció.
Jofre Bardagí arriba aquest dimecres a Begur amb un concert que va molt més enllà de la interpretació del repertori de Joan Manuel Serrat. L’actuació al Festival de la Cruïlla d’Ultramar forma part d’un projecte discogràfic i escènic que uneix la música de Serrat amb la memòria del seu pare, el músic i arranjador Josep Maria Bardagí.
El projecte parteix de dos volums amb un total de vint cançons de Serrat: deu en català i deu en castellà. Una tria deliberadament equilibrada que intenta reflectir les dues grans vessants del repertori del cantautor. En directe, però, Bardagí amplia aquesta selecció amb altres peces que considera especialment significatives.
El projecte té també una clara dimensió familiar. Josep Maria Bardagí havia publicat Bardagí interpreta Serrat, i el seu fill ha volgut reprendre, des de la seva pròpia mirada, aquest vincle musical. “És un homenatge tant al Serrat com al meu pare”, explica.
El procés ha estat llarg i intens. Bardagí assegura que ha dedicat anys a preparar les demos, estudiar les cançons i analitzar-ne els arranjaments. Aquesta feina també l’ha portat a plantejar-se preguntes que li hauria agradat poder compartir amb el seu pare. Ara, després de la publicació dels discos, considera que arriba una de les parts més especials del projecte: portar-lo als escenaris.
“M’ho passo molt bé i em commou molt fer aquest concert”, afirma. Durant les actuacions, a més de cantar, explica anècdotes i records relacionats amb Serrat i amb el seu pare, fet que converteix cada concert en un recorregut també biogràfic i emocional.
La connexió de Bardagí amb Joan Manuel Serrat és personal i familiar. El seu pare va ser músic i amic del cantautor, i les dues famílies van mantenir una relació molt estreta. Bardagí recorda haver crescut al costat de Maria i Candela, les filles de Serrat, i explica que amb només quinze dies de vida ja era de gira amb el cantautor.
Per això, abans d'impulsar el projecte, va voler comptar amb el vistiplau de Serrat. Durant el procés li ha anat mostrant el material i fins i tot li va consultar la selecció de cançons. Serrat li va reconèixer que ell hauria fet una tria diferent, però que entenia perfectament la selecció de Bardagí.
El músic va partir d'una primera llista d'entre trenta i quaranta peces fins a arribar a les vint enregistrades. Algunes de les descartades han acabat entrant al directe. És el cas d’Elena, la seva cançó preferida de Serrat, que ja havia enregistrat anteriorment, o Ara que tinc vint anys. També interpreta una peça dedicada especialment al seu pare per ajudar a explicar el context del projecte. I la porta continua oberta. La broma amb el productor Juanma Latorre era reservar algunes de les cançons descartades per a un hipotètic “volum tres”. Bardagí no descarta continuar explorant en el futur l’extens repertori de Serrat.
El concert d’aquest dimecres té un component afegit. Bardagí manté una estreta vinculació amb Begur: hi ha viscut, la seva mare hi viu i la família Serrat també havia tingut casa al municipi. Són records que fan que actuar-hi tingui per a ell un significat especial.
A aquesta història personal s’hi afegeix una coincidència: fa 31 anys que Bardagí va fer, precisament a Ràdio Begur, la seva primera entrevista amb Glaucs. Tornar ara al municipi amb aquest homenatge tanca, d’alguna manera, un cercle.
El projecte, mentrestant, continuarà creixent. Després de concerts a Calonge, Barcelona i València, Bardagí ja té noves actuacions previstes i treballa amb la voluntat de portar l’espectacle també a Llatinoamèrica. De cara al 2027, explica que ja hi ha nombroses dates tancades o molt avançades.
Tot plegat confirma el bon moment d’un projecte que Bardagí defineix com profundament personal, malgrat interpretar cançons que no són seves. Les ha escoltat i viscut des de petit, entre escenaris, gires i records familiars, fins al punt de sentir-les emocionalment gairebé com a pròpies.
