Neus Mar: "Hem de recordar quines són les nostres arrels i no oblidar-nos de fer-les florir”

La cantant Neus Mar presenta a Begur, en el marc del Festival la Cruïlla d'Ultramar, Arrelades, un espectacle musical que reivindica la música, la llengua i la cultura catalanes des d’una mirada femenina. El muntatge proposa un recorregut per diferents gèneres, de la música tradicional al rock català, la rumba o la sardana, combinant música, dansa, simbolisme, emoció i humor.

La cantant Neus Mar arriba a Begur amb Arrelades, un espectacle que va més enllà del format de concert i que reivindica la música catalana a través d’una posada en escena carregada de simbolisme. Després de l’experiència de Dones de Sal, Mar tenia ganes de continuar treballant en un projecte “molt en clau femenina”. El resultat és un espectacle “molt femení, molt català i amb molta identitat”, que recorre alguns dels gèneres més representatius de la música del país.

L’espectacle comença amb el violí interpretant un fragment d’L’Emigrant i avança per la música tradicional, les corrandes, el folk, l’havanera, el cuplet, el rock català i la rumba. També incorpora referències a Lluís Llach i Joan Manuel Serrat, així com propostes més contemporànies. Entre aquestes, Mar destaca una versió personal de Sort de tu, d'Oques Grasses, i la presència de Roba Estesa. El recorregut culmina amb una versió contemporània de la sardana La Santa Espina.

Un dels grans protagonistes visuals d’Arrelades és un arbre situat al centre de l’escenari.  Al principi apareix sec, sense fulles, però profundament arrelat. Aquest arbre resumeix el missatge de l’espectacle. Si la societat cuida i fomenta la llengua i la cultura pròpies, les arrels poden continuar donant fruits. A mesura que avança el concert, l’arbre va florint simbòlicament fins al desenllaç.

“Recordem quines són les nostres arrels, quedem-nos arrelats aquí i no oblidem fer-lo florir”, defensa Mar. La cantant considera que les influències culturals externes són positives i poden enriquir la cultura catalana, però alerta que també cal evitar que acabin desplaçant allò que és propi. Per a Mar, l’escenari és precisament un altaveu que permet reivindicar aquestes idees. La voluntat d’Arrelades no és tancar-se a altres influències, sinó recordar d’on venim mentre la cultura continua evolucionant.

La cantant explica que la resposta del públic ha estat especialment positiva. Una de les claus és el ritme del muntatge, que comença de manera pausada i progressivament guanya intensitat. Entre els moments més emotius hi ha la interpretació de La tieta, de Joan Manuel Serrat. Mar assegura que és habitual veure espectadors emocionats durant aquesta peça. Un espectador, recorda, va definir aquesta experiència com “drenar l’ànima”.

Un altre dels moments destacats arriba amb Vestida de nit. La percussionista Judit, que utilitza la llengua de signes en el seu entorn familiar, abandona momentàniament la percussió i interpreta la cançó en llengua de signes al costat de l’arbre mentre Mar la canta. L’espectacle també busca compensar aquesta intensitat emocional amb humor. El cuplet Jo vull ser miss transforma Mar i la ballarina Montse en dues vedets i dona pas a una part més desenfadada. Aquest joc de contrastos és, segons la cantant, una de les fortaleses del muntatge.

Arrelades es va estrenar a Palamós el juny de l’any passat. Abans d’arribar a la seva versió definitiva, l’equip va fer una mena de preestrena en què va convidar el públic a valorar el muntatge. Les opinions dels espectadors van permetre introduir modificacions i acabar d’arrodonir alguns aspectes que, des de dins de la producció, eren més difícils de detectar. El públic, per tant, també ha tingut un paper en la construcció de l’Arrelades que avui puja als escenaris.

Tot i ser un espectacle concebut inicialment per a teatres i espais interiors, el muntatge s’ha adaptat també a escenaris a l’aire lliure. Mar confia que les condicions preparades a Begur permetin conservar la força visual, escènica i emocional de la proposta.